dimarts, 24 de novembre de 2009

SALMO MARINAT.

Com tots sabeu el salmó es un peix que neix a les aigües dolces dels rius i que viu al mar, però que torna al riu a deixar els ous, hi ha qui diu que a les mateixes aigües on ha nascut.
Fins que es van crear las piscifactories, el salmó era un producte car, reservat a ocasions especials i encara es així si parlem del salmó salvatge, extraordinari, no cal dir.ho
D´altre banda, com en molts altres peixos, sobre tot els anomenats "peixos blaus" el salmó conté àcids grassos "Omega 3", importantisims per a la reducció del colesterol i de l´acumulació de plaquetes en les arteries.

SALMÓ MARINAT.
*1 Kilo de sal gruixuda per cada kilo de salmó
*500g de sucre per cada kilo de sal
*La pell d´una llimona
*Anet

*Demaneu a la peixateria que us escatin el salmó i us treguin l´espina i us el separi en dos lloms.

*Barregeu tots els ingredients i poseu-ne una capa al fons d'una safata on càpiga el salmó.

*Poseu els lloms amb la pell que toqui la sal, i cobriu-les amb la resta de la barreja de sal, sucre, pell de llimona i anet.

*Deixeu reposar durant un mínim de 3h i un màxim de 2 dies.

*Trèieu el salmó i, amb un drap, retireu el que hagi quedat de sal, Deixeu lo reposar un dia o dos en la nevera abans de consumir.lo

*Guardeu-lo tapat amb film, però que no hi toqui directament.



*Es perfecte per consumir.lo acompanyat d´unes tàperes picades i ou dur rallat a sobre d´unes torradetes, però també podeu posar.lo llescat a marinar amb un bon oli, si es aromatitzat millor.


diumenge, 15 de novembre de 2009

TEMPS de BOLETS.



ROVELLO (lactarius sanguifluus)

El rovelló es un dels bolets de bosc mes coneguts a Catalunya i sens dubte dels mes apreciats gastronómicament, es caracteritza per desprendre, quan es talla, un poc de líquid de color vinós que podria semblar sang o òxid (rovell) que en poc temps es torna de color verdós. D'aquí el nom amb que se'l coneix.



ROVELLONS i BOTIFARRA NEGRE

Saltejeu els rovellons nets i salats en una paella amb oli on hi haureu daurat un parell d´alls trinxats, quan falti poc perquè s´acabin de fer, afegiu.hi la botifarra negre, esparracada o tallada a rodanxes.

Deixeu que es barregi mentre els bolets acaben de fer.se al vostre gust.

dissabte, 7 de novembre de 2009

FRICANDÓ amb OLIVES

 PLAT TIPIC de CATALUNYA

 Anfitriona; Erika de La Ventolera



 Fa molts anys, els programes de cuina de tv3 començaven amb un "Bona Cuina" que era conduit per Jaume Pastallé i que es limitaba a fer unes grabacions de les especialitats d´alguns restaurants.
 Despres es van fer altres formats, un d´ells amb Angels Moll i crec que Jaume Banacolocha que representaven un matrimoni arrivant a casa de treballar amb el temps just de fer el dinar per tota la familia, la base culinaria de tots aquest programes era la cuina cassolana, lluny de la mes elitista que marca ara el "Cuines".
 Entre els programes d´abans, n´hi havia un que es deia "La Cuina de Casa" que conduien Anna M. Carulla i Conxita Planell, mes tard van publicar un llibre amb el mateix nom del programa, del que jo he tret un parell d´idees per millorar una recepta tipica catalana com es el Fricandó, que d´altre banda sempre ha estat al receptari familiar de casa meva.





*Un o dos talls de tapa plana per cap.
*Un os de pernil.
*Una ceba grossa.
*Tomáquets madurs.
*Un grapat de moixernons ó ceps
*Canyella en pols, farina blanca, oli i sal.

*Deixeu l´os de pernil en remull en aigua tèbia un parell d´hores, renteu-lo bé i poseu-lo en un recipient amb un litre d´aigua i deixeu-lo bullir, abaixeu el foc i deixeu-ho coure fins que el brou es redueixi a la meitat.

*Feu uns tallets al voltant dels talls de carn, amaniu-los amb sal canyella en pols i oli, deixeu-los reposar una hora. Enfarineu-los, fregiu-los lleugerament i aneu-los col.locant en una cassola.

*En la paella en la que heu fregit la carn, enrossiu-hi la ceba, afegiu-hi el tomàquet trinxat (o rallat) i deixeu-ho coure lentament, un cop cuit afegiu el sofregit a la cassola per sobre la carn i brou de pernil suficient per cobrirla. Deixeu-ho coure a foc suau fins que la carn quedi tova. Si hi falta suc, tireu-hi una mica de brou. A mitja cocció afegiu-hi els moixernons previament remullats i escorreguts i rectifiqueu-ho de sal.

(El plat tradicional es amb moixernons però jo l´acostumo a fer amb ceps, que es un bolet que a casa meva agrada molt. Avui us poso una versió molt personal en la que en lloc de bolets hi afageixo una llauna d´olives farcides).

dilluns, 2 de novembre de 2009

ESPATLLA de XAI al FORN.

RECEPTE de FAMÍLIA





*Una espatlla (o mitja) per persona
*Julivert, llorer, romaní, farigola.
*Vi blanc, sec
*Ceba i tomàquet.
*Patata tallada a lamines

*Demaneu les espatlles marcades amb un parell de talls, salpebreu.les i poseu.les en una safata per el forn amb oli. A cada tall poseu.hi una part d´herbes, (unes branques de julivert, romaní, farigola i una fulla de llorer), tireu.hi un parell de gots de vi per sobre i poseu la safata al forn preescalfat a 160º. Deixeu coure durant una mitja hora, obriu el forn i afegiu.hi la ceba tallada a juliana, el tomàquet tallat en quatre trossos, les patates i un altre got de vi i es torneu a posar al forn.

*Aneu girant les espatlles de tant en tant i aneu.hi tirant suc per sobre per evitar que la carn es ressequi, si s´ha begut tot el suc abans no siguin cuites es pot anar afegint vi i quan acabeu la cocció doneu.li un toc de gratinador d´aquesta manera quedaran daurades i cruixents.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...